1. Antecedents i objectius

La Fundació Mallorca Turisme ha dut a terme l'elaboració d'un Pla Estratègic de Turisme de Mallorca amb els següents objectius:

  • Definir els elements i els processos estructurals del model turístic de Mallorca.
  • Disposar d'una perspectiva, amb rigor metodològic, sobre les tendències del turisme en general i, específicament, amb destinació Mallorca, així com disseny d'accions per al curt i mig termini.
  • Fomentar la participació dels agents del sector turístic i d'altres sectors econòmics i socials en la planificació de les polítiques adreçades al turisme.
  • Fomentar la coordinació de les actuacions públiques i privades en matèria de turisme.
  • Dinamitzar el Pla Estratègic de Mallorca per al Turisme, amb el més alt consens social i polític possible
  • Assegurar l'alineació de les línies de treball estratègiques del turisme amb les més genèriques dinterès per a Mallorca.
  • Consolidar una metodologia de planificació, seguiment i control que permeti no només identificar les necessitats actuals i futures de recursos, sinó també, el model organitzatiu més òptim.

 

 

Aquest Pla va ser desenvolupat d'acord amb la metodologia i la participació descrites finalitzant amb anteriorment al brot de la pandèmia mundial originada pel COVID19. La irrupció daquesta crisi sanitària ha suposat un impacte d'enormes proporcions en la promoció, gestió i estratègia de posicionament de totes les destinacions turístiques del món on Mallorca no és una excepció.

 

El principal objectiu d'aquest programa de redefinició és, per tant, la revisió i l'adaptació del actual Pla Estratègic de Turisme de Mallorca a escenaris de crisis globals o locals, com és el cas la situació actual de crisi sanitària global.

 

D'aquesta manera es contemplarà la revisió, modificació i inclusió d'actuacions necessàries a encaixar als eixos estratègics i línies d'actuació definits per ajustar-los al nou escenari i així poder actuar en conseqüència.

2. Diagnòstic: Avaluació de Mallorca com a destinació segura
2.1. Introducció: Panorama actual davant la Crisi del COVID-19

Ens trobem davant d'un dels esdeveniments més importants d'impacte a nivell internacional dins de la societat del Segueixo XXI, tant a nivell demogràfic, com econòmic i social. Sn lloc a dubtes aquesta és la situació més crítica a què s'ha hagut d'enfrontar el sector turístic des de l'inici del turisme de masses, marcada fonamentalment per la inoperativitat del sector en conjunt escala internacional.

 

Guerres, crisis econòmiques i financeres, etc. esdeveniments tots ells on el turisme ha destacat per la capacitat d'adaptació. Fins i tot després dels atemptats de l'11-S i 11-M, on ja s'hi va introduir la SEGURETAT, com a clau a l'hora de viatjar, van suposar grans pèrdues per al sector, però no el van arribar a paralitzar completament com és el cas de l'actual crisi que ens aborda.

Prevision de llegadas de turistas 2020

“A data d'avui, tenint en compte l'escenari del SRAS, la dimensió i la dinàmica del mercat mundial de viatges, les actuals disrupcions, la propagació geogràfica del COVID-19 i el seu potencial impacte econòmic, l'OMT estima que les arribades de turistes internacionals podrien reduir-se entre un 1% i un 3% el 2020 a escala mundial, enfront del creixement estimat a primers de gener entre el 3% i el 4%.”

Principals conseqüències dins del sector turístic.
Principales consecuencias dentro del sector turístico
Situació de mesos previs a l'estat d'alarma.
GENER 2019 2020 Increment %
Nº Viatges 51.741 55.571 7,40%
Nº Pernoctacions 166.441 200.710 20,59%
% Ocupació 33% 38,67% 5,67%
FEBRER 2019 2020 Increment %
Nº Viatges 120.863 122.985 1,76%
Nº Pernoctacions 481.008 484.883 0,81%
% Ocupació 47% 51,11% 4,11%
Cifras 2019
Trànsit aeri.

Volum del trànsit de passatgers registrat en els últims mesos (gener, febrer, març) a l'Aeroport de Palma de Mallorca i comparativa amb l'any anterior.

2020 Nº Passatgers % Inc 2020 /s 2019
Mes de març 517.154 -60,3%
Acumulat 2020 2.255.106 -25,7%
2019 Nº Passatgers % Inc 2019 /s 2018
Mes de març 1.301.515 2,5%
Acumulat 2019 3.036.687 10,2%
Noticia Diario de Mallorca
Trànsit marítim

Pel que fa al trànsit de passatgers via marítima, les últimes dades publicades per la Autoritat Portuària de Balears, tornen a posar de manifest una projecció en positiu per al any 2020, abans que l'impacte de les restriccions de moviments provocats per l'estat de alarma limitarà lactivitat de moviments i la prohibició del desembarcament de passatgers.

 

A falta de dades del mes de març, les que mostrarien la reducció del flux de passatgers, sí que podem veure com s'han vist reduïdes les línies marítimes amb la península, tal és el cas de Balearia, on actualment només es troben en actiu 4 de les 11 línies (sota restriccions) que operen a l'arxipèlag Balear per a la connexió amb la península.

Trafico maritimo

Un dels principals efectes de l'actual crisi, derivada fonamentalment de per restricció de moviments, ha estat la forta caiguda de trànsit aeri de passatgers. Segons les darreres dades publicats per AENA, l'Aeroport de Palma de Mallorca ha vist reduït durant el mes de març volum de passatgers en més d'un 60% respecte al mateix mes de l'any anterior.

 

Retall Drastic de Vols. Aquests quadres mostren el volum relatiu de reserves de vols i hotels en relació amb el 2 de gener de 2020. Cadascuna de les línies que es mostren són reserves en relació amb aquest sector en particular (viatgers de negocis, viatgers de plaer en solitari oa parella o viatgers familiars amb més de 3 passatgers). Les dades seran actualitzades diàriament.

Reserves i cancel·lacions

De forma proporcional a les restriccions de moviments, així com per seguiment de les recomanacions de les autoritats sanitàries, el ritme de cancel·lacions i reserves de vols i hotels a NIVELL INTERNACIONAL, s'han vist clarament truncades. Mostra d'això és el clar descens recollit als següents gràfics, Centre de Recursos Tecnològics i Digitals d'ADARA, l'índex dels quals mostra les reserves relatives en comparació amb les reserves del 2 de gener.

Reservas y cancelaciones

A ESCALA LOCAL, la pèrdua del flux de viatgers es presenta especialment acusada a l'aeroport de Mallorca en comparació dels principals aeroports de la península, on el volum de places programades per als mesos entre març i maig ascendien a més de 785 mil places. Situació de pèrdues, que es reafirma si analitzem la caiguda de les reserves per a Setmana Santa a les Illes Balears, -72,42% respecte a la reserva registrada el 2019.

Aeropuertos afectados
2.2. Posicionament de Mallorca davant la Crisi Sanitària del COVID 19
2.2.1. Infraestructures Sanitàries

Aquesta situació atenuada dins de l'impacte de la pandèmia, en comparació amb la resta del país, posa en valor el crucial paper de la xarxa hospitalària de les Balears i especialment de l'Illa de Mallorca, de cara a la configuració d'una destinació segura i amb una ubicació estratègica en plena franja mediterrània.

 

Mallorca compta amb una prestigiosa xarxa de salut, composta per quatre hospitals públics per a pacients aguts i tres hospitals d'atenció comunitària, una extensa xarxa d'atenció primària, una Fundació del Banc de Sang i Teixits que és reconeguda com una de les millors d'Espanya i una xarxa de prestigiosos centres privats de salut.

 

Aquestes institucions tenen les seves pròpies comissions de recerca, incloent-hi l'Hospital Universitari Son Espases, un dels principals hospitals universitaris a Espanya, que des de 2016 també té la seva pròpia Facultat de Medicina.

 

Així mateix, el compromís de l'Illa de Mallorca per atraure talent investigador i ajudar grups científics innovadors a la seva feina, es recolza sota la presència de l'Institut de Recerca Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), que el 2019 va ser reconegut per la seva excel·lència a investigació per l'Institut de Salut Carles III, que lidera el camí en salut Innovació a Espanya. Actualment, s'estima que hi ha més de 700 investigadors de salut que treballen a les Illes Balears.

 

La regió també dóna suport a la promoció de valors clau com a qualitat científica i excel·lència. A mode d'exemple, a una illa amb 880,000 habitants, hi ha més de 50 grups de recerca i al voltant de 700 investigadors, ajudant a enfortir un ecosistema científic que està en plena expansió.

Ecosistema

Hospitals i llits a l'Illa de Mallorca

Segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat, l'illa de Mallorca compta amb 18 hospitals i 3.402 llits instal·lats. Això suposa el 72% d'hospitals i al voltant del 79% de les llits de les Illes Balears.

Personal mèdic en atenció especialitzada per cada 1.000 habitants.

Les Illes Balears compta amb 1,99 metges especialistes per cada 1.000 habitants, xifra similar al nivell nacional (1,93 metges especialistes per 1.000 habitants).

Llits hospitalaris en funcionament per cada 1.000 habitants.

Les Illes Balears compta amb 3 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, xifra similar al nivell nacional (2,98 llits per 1.000 habitants).

Quiròfans en funcionament per cada 100.00 habitants.

Les Illes Balears compta amb 10,62 quiròfans per cada 100.000 habitants, xifra superior al nivell nacional (9,74 quiròfans /1.000 hab.). Tota aquesta infraestructura sanitària, cobra encara més pes en comparar-la dins del context nacional, trobant-nos que les Illes Balears és la 5a CC.AA. amb més hospitals per cada 100.000 habitants (2,17 hospitals /1.000 hab.), per sobre fins i tot de la mitjana nacional més gran que a nivell nacional (1,71 hospitals /1.000 hab.).

Hospital Municipi Nº Llits
HOSPITAL QUIRÓNSALUD PALMA PLANAS Palma de Mallorca 169
HOSPITAL SON LLATZER Palma de Mallorca 419
HOSPITAL UNIVERSITARI SON ESPASES Palma de Mallorca 839
POLICLÍNICA MIRAMAR Palma de Mallorca 206
CLÍNICA JUANEDA Palma de Mallorca 196
CLÍNICA LUZ DE PALMA Palma de Mallorca 38
HOSPITAL SAN JOAN DE DEU Palma de Mallorca 200
HOSPITAL DE LA CRUZ ROJA ESPAÑOLA Palma de Mallorca 76
CLÍNICA MUTUA BALEAR Palma de Mallorca 40
HOSPITAL PSIQUIÀTRIC Palma de Mallorca 168
HOSPITAL GENERAL DE MALLORCA Palma de Mallorca 100
CLÍNICA ROTGER Palma de Mallorca 186
HOSPITAL GENERAL DE MURO Muro 169
HOSPITAL COMARCAL D'INCA Inca 165
HOSPITAL CLINIC BALEAR Llucmajor 34
TOTAL   3.402
CCAA Nº Hospitals Nº Llits Padró 2019 Nº Llits/100 hab. Nº Hospitals/100.000 hab.
Andalusia 112 21.349 8.414.240 2,5 1,33
Aragó 29 5.254 1.319.291 4,0 2,20
Principat d'Astúries 25 3.785 1.022.800 3,7 2,44
Illes Balears 25 3.851 1.149.460 3,4 2,17
Illes Canàries 38 7.551 2.153.389 3,5 1,76
Cantàbria 7 2.020 2.153.389 3,5 1,20
Castella i Lleó 37 9.414 2.399.548 3,9 1,54
Castella-la Manxa 28 5.589 2.032.863 2,7 1,38
Catalunya 213 34.612 7.675.217 4,5 2,78
Comunitat Valenciana 64 13.992 5.003.769 2,8 1,28
Extremadura 20 3.862 1.067.710 3,6 1,87
Galícia 36 9.809 2.699.499 3,6 1,33
Comunitat de Madrid 83 20.516 6.663.394 3,1 1,25
Regió de Múrcia 27 4.909 1.493.898 3,3 1,81
C. Foral de Navarra 27 2.300 654.214 3,5 1,68
País Basc-Euskadi 42 8.009 2.207.776 3,6 1,9
La Rioja 7 1.050 316.798 3,3 2,21
Ceuta 1 252 84.777 3,0 1,18
Melilla 1 168 86.487 1,9 1,16
TOTAL 806 158.292 47.026.208 3,4 1,71
3. Anàlisi D.A.F.O.

Tot i que la situació actual d'incertesa i cautela respecte a les restriccions que vinguin imposades en matèria sanitària, sí que podem aproximar-nos a les principals característiques internes (debilitats i fortaleses) i situacions externes (amenaces i oportunitats), que lideren l'actual situació de crisi dins de la destinació de Mallorca. Aquesta és una aproximació puntual dins de l'actual procés canviant i sobretot depenent sota el que es troba immers el sector turístic en conjunt.

A nivell Intern
DEBILITATS

 

  1. Dependència del trànsit aeri i marítim
  2. Dependència de mercats emissors de llarga distància
  3. Pèrdua d'ocupació i liquiditat per part del teixit productiu del sector
  4. Dependència de les restriccions sanitàries que vinguin imposades sobretot a pel que fa a les companyies aèries
  5. Possible impacte que l'actual crisi sanitària pugui exercir sobre la pròpia població local de cara a tornar a estar preparats per acceptar turistes i visitants sense por de possibles contagis

 

FORTALESES

 

  1. Només al voltant del 10% del total de vijes dels espanyols es fan fora de Espanya segons dades de l'INE. Prevaldrà el Turisme Intern.
  2. Infraestructures sanitàries com a garantia per als visitants i turistes
  3. Eines d'informació de la destinació
  4. Fluïdesa d'altres serveis, sobretot dels transports marítims
  5. Comportament alentit de la pandèmia a l'illa davant de la resta de comunitats peninsulars gràcies a les seves particulars condicions climàtiques i territorials

 

A nivell extern
AMENACES

 

  1. Internacionalització i diversificació de mercats emissors viscudes aquests darrers anys: Dependència del mercat internacional
  2. Restriccions a les sortides de turistes des dels mercats emissors més llunyans
  3. Pèrdua de confiança dels consumidors
  4. Alentiment del comportament de la demanda internacional
  5. Preferències per transport privat com el cotxe o les autocaravanes, davant de mitjans massius de transport
  6. L'impacte que les restriccions sanitàries puguin exercir sobre la connectivitat del destí, com per exemple, la pèrdua de viabilitat dels vols comercials

 

OPORTUNITATS

 

  1. Preferència per escapades a destinacions properes
  2. Preferències pel transport privat com el cotxe o les autocaravanes, davant mitjans massius de transport (en aquest cas, el trànsit marítim vaig poder oferir-se com a alternativa)
  3. Escenari favorable on la demanda turística interna i interinsular pogués començar a reactivar-se aquest proper estiu
  4. Tendència de la demanda per evitar grans ciutats i transport públic
  5. Major sensibilitat dels consumidors a aspectes com la seguretat i la salut pública
  6. Preocupació per la seguretat, la sostenibilitat i la demanda creixent de productes turístics més ètics

 

4. Programa de reactivació turística de Mallorca
4.1. Objectius Generals i Específics
 
Objectiu General

Desenvolupar un Programa Específic de Reactivació Turística del destí que afronti la crisi del COVID 19 i s'ajusti a un nou escenari marcat per la pèrdua de percepció de SEGURETAT sobre les destinacions a nivell global. Per això, es contemplaran totes les accions necessàries en el àmbit organitzatiu, promocional i d'adequació física i digital de la destinació com a instruments per la Recuperació progressiva de lactivitat turística.

Objectius Específics

 

  1. Desenvolupar mecanismes d'intervenció immediata dins de la destinació en termes de reforç i adaptació
  2. Recuperar i consolidar la destinació sota criteris de seguretat i qualitat
  3. Promoure el Desenvolupament Sostenible de la Destinació, enfocat cap a la Qualitat de Vida i la Pròpia Protecció de la Destinació
  4. Desenvolupar una destinació molt més eficaç i versàtil a través de les Noves Tecnologies i que a conseqüència compti amb eines de prevenció i control davant de qualsevol situació de crisi.
  5. Estructurar l'adequació de la destinació i els seus principals atractius amb garanties de protecció i assistència al turista

 

Plan estrategico, lineas transversales
4.2. Situació de Partida: Alineació Estratègica amb el PET 2020-2023

Des dels seus plantejaments inicials, la definició del Pla Estratègic de Turisme de Mallorca per l'Horitzó 2020-2023, ha tingut un caràcter transversal, fet que ha marcat des del primer moment la seva operativitat.

 

La visió conjunta i creuada dels seus quatre Eixos (Consolidació, Innovació, Sostenibilitat i Smart Destination), amb les quatre Línies d'Intervenció, destinats a treballar la Governança; Promoció-Comercialització; Adequació Física i Social de la Destinació; i el Talent i Capacitació Professional, permeten donar un major grau de cobertura a tots i cadascun dels agents que intervenen de forma directa en indirecta en l'activitat turística, així com en el propi cicle de vida de viatge turístic.

 

EAquest fet permet una clara i concisa adaptació i reestructuració del mateix, amb la qual poder fer front a les actuals circumstàncies de crisi global, provocada per l'impacte econòmic de la pandèmia del COVID-19.

 

Es tracta de preparar una estratègia amb què poder fer front als nous canvis que es acosten, després d'aquesta crisi sense precedents, per a la necessària evolució del Turisme. Una crisi, on la por i la incertesa provocada per la situació s'uneix, l'aturada globalitzada de activitats econòmiques i moviments de persones.

 

En base a aquestes premisses essencials s'han tingut en compte tant les actuacions proposades anteriorment, al Pla Estratègic de Mallorca, així com aquelles que s'hauran d'introduir per adaptar la destinació a les noves circumstàncies.

 

A continuació, es presenta la matriu base d'actuacions, que centrarà l'estratègia a seguir curt termini per reactivar la destinació. Aquestes s'engloben al voltant de 3 grans àrees d'intervenció:

 
  • GO Post/ COVID-19 Gestió organitzativa
  • RPC Post/ COVID-19 Redefinició del Producte i Comunicació
  • AD Post/ COVID-19 Adequació de la Destinació
4.3. Gestió organitzativa: GO Post/ COVID-19

Després de la crisi actual i el restabliment de l'activitat turística, molt dels antics rols hauran canviat, cosa a la qual el sector turístic està força acostumat. És sense lloc a dubtes el sector turístic el que la major mesura pot encunyar el terme, tan utilitzat en època de crisi com, RESIL·LIÈNCIA.

 

Aquesta “resiliència”, entesa com la capacitat de superar l'adversitat, ha estat present des de fa molt de temps dins del sector i les pròpies destinacions, Crisi econòmiques, canvis constants en les tendències, revolució del turista digital, són entre molts altres els reptes a què, cada vegada a més velocitat s'enfronta el sector turístic.

 

Malgrat això, la magnitud de la present crisi, efecte clar del nivell i auge de la globalització, requereix en aquests moments de canvis molt més globals i estructurals. tracta de desenvolupar un nou model de gestió de zones turístiques, on se n'estableixi una gestió organitzativa sobre la base de:

  1. Lestimulació de lactivitat turística. Oferint totes les garanties necessàries per a la reactivació de la destinació. Cal, per tant, conèixer i incentivar des de el primer moment, el nombre d'empreses que podrà restablir la seva activitat a priori i de manera gradual.
  2. L'establiment de mecanismes i eines d'avaluació continuada de la destinació. El destinació ha de comptar i evidenciar la presència d'eines destinades al control del destinació (accessos, minimització i prevenció de riscos, etc.).
  3. La projecció d'una nova imatge de la destinació, en base a un nou posicionament on s'han d'introduir paràmetres.
  4. L'accés continuat a la informació com a “clau mestra” en la presa de decisions de cara a fer a poder fer front de forma àgil a qualsevol situació de risc que es pugui donar a la destinació.

 

Ejes

Gestión organizativa
Línia 1: Governança i intel·ligència turística
Gobernanza e inteligencia turística
4.4. Redefinició del Producte i Comercialització: RPC Post/COVID-19
4.4.1. Plantejament Estratègic

Uns dels principals impactes que la crisi actual suposa per al sector turístic a nivell global i per a les destinacions en conjunt, són els canvis a nivell social que afectaran de manera directa la demanda. Parlem d'una nova introducció d'aspectes dins de l'escala de valors del turista a l'hora d'escollir una destinació i que a conseqüència incidiran sobre el cicle de vida del viatge turístic.

 

En relació amb això, el destí ha d'estar preparat per poder donar resposta a aquestes noves necessitats i exigències dels mercats d'origen, que caldrà tractar de forma personalitzada atenent les seves circumstàncies especials i la manera com s'han vist afectats per la crisi del COVID-19. Es fa necessari, en definitiva, atendre tant la demanda dels principals mercats emissors com a aquells mercats emergents i amb potencial sota els quals anar avançant en el restabliment del destí d'una manera més directa.

Productos
Mercados
Segmentos
4.4.2. Actuacions a desenvolupar

Tenint en compte que el restabliment de l'activitat social i econòmica, ja no només del destí, sinó a nivell internacional encara no té concreció espacial ni temporal, hi ha moltes incògnites per resoldre: quan es reactivarà l'activitat turística, la connectivitat amb tercers països, a quin ritme es farà, quina serà la capacitat de despesa de la societat i el nivell d'exigència sanitària per a les destinacions, etc.

 

Malgrat totes aquestes incògnites, cal continuar treballant dins del destí per redefinir el producte, en base a segments i mercats, així com la comercialització del mateix, mitjançant la utilització de mitjans i suports digitals, donant prioritat al disseny de estratègies en suport web o publicacions a xarxes socials. Es tracta per tant aquesta d'un Àrea d'Intervenció basada en dos estrats clarament interrelacionats entre si, REDEFINICIÓ DEL PRODUCTE I COMUNICACIÓ.

Segmentos
4.5. Adequació de la Destinació AD Post/ COVID-19: Infraestructures, Residents i Turistes, Empreses i Professionals.

L'única manera de fer front a una situació de crisi com l'actual, marcada per la total inoperativitat de l'activitat turística en conjunt, és a través de la intervenció immediata de la destinació en termes de reforç i adaptació. Per això, es estableixen a grans trets 4 grans àrees de treball essencials sota les quals “encriptar el destinació”:

  • Infraestructures: La Capacitat Operativa de la destinació suposa un dels principals elements sota els quals se sustentarà la seva pròpia imatge de seguretat. temps que possibilitarà més agilitat a l'hora d'adaptar-se davant la nova situació de lactivitat turística a nivell internacional. El restabliment de la connectivitat de la Illa respecte al mercat nacional i internacional, juntament amb el reforçament de les mesures de control i seguretat dins de la destinació seran clau dins del restabliment de la destinació, així com de cara a la seva capacitat dadaptació futura.
  • Empreses: Igual que el destí, ha de reconstruir la seva imatge sota paràmetres de seguretat i eficàcia davant la gestió de qualsevol risc, la renovació i la readequació dels establiments, ha de ser també evident i palpable. En relació amb això, es han de treure a la llum, reforçar i/o implantar eines com ara protocols de seguretat, impuls a la formació del personal en idiomes, pautes sanitàries bàsiques, foment de certificacions de qualitat en matèria turística i sanitària, etc.
  • Professionals: Sense cap dubte, una de les moltes lliçons que la crisi del COVID-19 ha vingut a ressaltar, és la importància del CAPITAL HUMÀ, com a força i fórmula salvadora a l'hora de fer front a qualsevol procés de crisi. Són els professionals els qui jugaran un paper molt important a l'hora de transmetre control, eficàcia i sobretot seguretat i professionalitat dins de la destinació.
  • Residents i Turistes: El nou panorama global a nivell internacional en matèria de seguretat exigeix actualment a les destinacions un especial tractament en matèria de conscienciació ciutadana i atenció a turistes i visitants. L'Esperit de Solidaritat generat com a nexe d'unió dins aquesta crisi internacional ha de seguir viu i latent dins dels valors a transmetre per la destinació.

 

Lineas actuacion

Prioridades

Procés participatiu (Col·laboració públic - privada).
22 reunions mitjançant videoconferència els mesos d'abril i maig.
VIDEO CONFERÈNCIESS
Prioridades
SEMINARIS DIGITALS

Desenvolupament de 5 seminaris digitals duts a terme entre el 4 i el 18 de maig, els quins van comptar amb la participació de 20 ponents, 5 moderadors i un seguiment de 450 persones en total.

 

En aquests seminaris NexMallorca que ha organitzat la Fundació Mallorca Turisme del Consell per debatre la situació del sector turístic a través d'alguns dels productes s'ha confirmat l'opinió generalitzada que l'illa s'ha de consolidar com a destinació segura.

Prioridades